




Muntanya, serra i bosc
del Pirineu més dolç
que s’enamora del mar
fins arribar a fondre’s amb les onades.
Refugi de tortugues, nius d’àliga,
ermites, dolmens i menhirs.
Cimal de frontera,
l’Albera dibuixa els camins
de l’adéu i la benvinguda.





Omnipresent
des de qualsevol racó de l’Empordà
la muntanya màgica pren tota la seva dimensió
a l’hivern,
vestida de blanc com una núvia.
Massís carregat de màgia
resguard de bruixes i bruixots,
monestirs i herbes oloroses.
El Canigó uneix les dues Catalunyes.





Daaaaaaaaaaaaalí
va néixer aquí
i aquí va germinar el surrealisme.
Fill del vent, dels somnis,
de l’exageració sentimental i excèntrica,
être dieu, genial!
Salvador no fou l’únic ni el primer.
Ni el darrer: en cada bocí d’aquesta terra
hi ha il·lusió, fantasia i realitat submergida.





Cap de Creus o la fi del món,
el finis terrae on el mar esdevé foll
i la vida torna al principi dels temps.
Accidentada península de naufragis,
formes fantasmagòriques,
cau de pirates, jaciment de coralls.
La llum del far
distreu de la por de la fosca.
El primer lloc on surt el sol.





Vet aquí el petit xalet alpí,
alberg del viatger
que cerca aixopluc, recolliment, escalf.
Talment, un refugi d’amor.
Ja pot ploure, nevar, bufar el mestral
o caure un sol de justícia.
En aquest allotjament
el temps s’atura al vostre gust.
Per dormir com els angelets.





Vent del nord
fred i sec
estimat i alhora abominat
quan bufa més d’una setmana seguida.
Neteja l’aire i l’esperit, foragita els mosquits,
excita la imaginació
i fa sotsobrar els vaixells.
Hom diu dels empordanesos
que són uns entramuntanats.





Empordà verge
on s’agermanen la terra i la mar,
els camps i les llacunes,
paradís d’ocells i bestiar salvatge.
Per sentir-s’hi explorador.
Deu mil anys enrere o més
aquí van arribar els primers viatgers:
aus i anguiles que després de voltar la terra
van fer escala i s’hi van quedar.





La mare de l’oliva, de l’oli,
de la dieta mediterrània,
de la salut.
Oliveres nobles, mil·lenàries,
de fulles nervioses i de fusta serena,
l’arbre més civilitzat.
A Garriguella
el trull és l’autèntica escola
del medi ambient sostenible.





Bacus ben podia ser garriguellenc
i haver nascut al setembre,
quan la verema excita aquests rodals.
Els raïms són les perles,
i l’ampolla, el collaret.
La vinya emmiralla la vida,
la suor educa el camp.
L’esperit del vi, la sang dels homes.
Saber beure és saber viure.





Testudo hermanni hermanni,
o tortuga mediterrània, espècie protegida.
A Garriguella, tortuga feliç.
El Centre Reproductor
garanteix llarga vida a aquest gènere
que ja té un milió d’anys.
Quan viatgem, tots voldriem
una closca protectora,
dur el sostre de casa al damunt.





Aus migratòries,
els primers turistes per necessitat.
Les cigonyes trien bé l’escala,
escullen els millors miradors
i, l’any següent, repeteixen.
Als Aiguamolls de Castelló
són fidels i geloses dels estanys.
Volen i nien com el pensament,
baten les ales i escriuen un llibre.
Situat a la Costa Brava, a prop de Figueres, de Roses, d’Empuriabrava i de Peralada, l’hotel restaurant la Plaça a Guarriguella
és un establiment on assaborireu la cuina francesa.